La història del centre
Coneix la nostra història
L’escola Santiago Ramón y Cajal és un centre públic, fundat el 1964 i pensat per a ser una escola de dues línies. Està situat en el barri de Collblanc – la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat. El centre va néixer per atendre l’arribada d’alumnes nouvinguts, procedents de diverses punts de l’Estat Espanyol, en un barri densament poblat i amb pocs serveis.
La transformació social de l’escola està molt lligada als canvis que viu al barri. Fins a principis dels anys 90 els habitants del Collblanc – la Torrassa procedien de la primera onada migratòria provinent d’altres zones de l’estat, durant la primera meitat del segle XX.
Com que no hi ha terrenys lliures per a construir nous habitatges, la gent jove tendeix a marxar del barri i això produeix un envelliment progressiu de la població. L’any 99, gairebé un de cada quatre habitants de Collblanc-la Torrassa era major de 65 anys, un percentatge 7 punts superior al de la mitjana de l’Hospitalet, mentre que la població infantil i la jove estaven 1 i tres punts per sota.
Aquest factor influeix en la matrícula del centre, especialment perquè té la competència directa de tres centres concertats propers, que atrauen els fills de les famílies que poden pagar una quota mensual. La resta d’alumnat s’escolaritza majoritàriament a les escoles públiques, la qual cosa fa que el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies del centre fos més baix que la del barri.
A finals del 90 i principis del 2000, comença a arribar una nova onada migratòria procedent de l’estranger, en primer lloc del Magreb, i després d’Amèrica central i del sud, i d’altres països d’Àfrica i Àsia en menor mesura. El parc d’habitatges del barri, força envellit i de majoritàriament de pisos petits, atreu pel seu baix cost aquesta nova població. Comença un procés de substitució poblacional al barri que també es viu a l’escola.
El número de persones nouvingudes al barri passa de 1.664 l’any 1999 a 12.550 l’any 2004, i segueix creixent fins a les 18.299 l’any 2008, passant a representar el 35% de la població.
L’escola comença a rebre nous alumnes, majoritàriament de nacionalitat marroquí el curs 1997/98. Es viu encara un moment de desconeixement al voltant de la població nouvinguda i es produeix un efecte fugida de part de la població autòctona i en conseqüència el tancament d’aules i pèrdua de places.
A partir de l’any 2003 comença a augmentar la demanda de places escolar al barri, degut a l’arribada de població nouvinguda, especialment d’Amèrica Llatina, i posteriorment pels processos de reagrupament familiar. L’augment de la demanda fa necessari desdoblar cursos per donar resposta a aquesta demanda. Amb una transformació i reorientació dels espais de l’escola que ha durat fins el curs actual i que ha condicionat el desenvolupament de l’activitat pedagògica.
El curs 2007-08 s’inicien obres d’ampliació de l’escola amb sis aules d’infantil i un gimnàs en un edifici que comparteix l’espai amb una llar d’infants pública i un casal d’avis.
Des del curs 2009-10 l’escola ja és un centre complet, amb doble línia de primària, sis grup d’ensenyament infantil i 13 grups d’educació primària (hi ha un grup afegit que va pujant, com a cosa excepcional).
Al llarg del curs 2014-15 es van realitzar diferents actes per a celebrar el 50è aniversari del centre.
El curs 2016-17 l’escola va ser seleccionada per a ser una de les 30 escoles de la mostra escollida per l’organització d’Escola Nova 21. Es tracta d’un projecte educatiu, amb una durada de 3 anys, on es treballa per a la realització d’un canvi procedimental que millori la formació dels alumnes.